Des de Semergen Catalunya sempre ens ha agradat anar un pas més enllà i fer les coses una mica diferents.

En el moment de seure a pensar sobre aquest congrés vam voler tornar a fer-ho així. Ens hem fixat que generalment parlem sobre temes científics: avenços i novetats en el diagnòstic i la terapèutica; i poques vegades pensem en com ens va en aquesta professió, en com afecta a la nostra vida privada, als més propers, a la nostra família.

Per això, vam voler ser una mica egoistes i ens vam posar com eix central del congrés a nosaltres. Però no com col·lectiu sanitari sinó com persones que tenen una família, amics, mascotes… A vosaltres.

Contínuament ens trobem en situacions que ens posen al límit entre família i treball (segur que tu també has arribat tard a casa aquell dia per acabar aquella feina...). Així, ens plantegem unes preguntes: que pesa més? Ens cuidem suficientment? I a les nostres famílies, les cuidem tant com als pacients?
Ja saps que això pot passar en qualsevol professió, que la feina sempre ens roba temps; però, totes les feines tenen el mateix nivell emocional i humà que la nostra?
Considereu-vos protagonistes en aquest congrés. Volem escoltar les vostres experiències i que ens contesteu la pregunta: us sentiu també un metge entre famílies?

Des de ja, teniu una nova família, la nostra.

Atentament,